Presentació del número 88 de la revista "L'ARXIU" i comiat de vacances d'estiu

El passat dijous dia 17 a les 19.00 h va tenir lloc al vestíbul de l'Espai Via Favència (seu de l'Arxiu) la presentació del número 88 de la revista "L'Arxiu", corresponent al primer semestre del 2025. L'acte va estar presentat per la companya Montse Argente i el company Marc Munell, els quals donaren la benvinguda al públic assistent, al voltant d’una trentena de persones, a les qui se les va explicar el contingut d'aquest nou exemplar, de 64 pàgines (portada i contraportada incloses). La companya Luz Verduzco, responsable de la maquetació, va aprofitar l’ocasió per comentar breument algunes modificacions i novetats en l’estructura relativa als apartats de la revista. Van participar en les explicacions de cada article la majoria d'autors i autores participants que hi estigueren allà presents. La portada d'enguany, a tot color, fa referència a la interpretació que el soci de l’Arxiu i membre del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Manel Martín Pascual, va fer del personatge del doctor Emili Pi i Molist en una visita teatralitzada que es va fer en l’antic edifici del Mental el passat 18 de maig amb motiu de la Festa Major de Nou Barris.

Pel que fa a l'estructura de la revista, els apartats d’aquest número han estat: "Des de l'Arxiu Històric" (amb l'editorial, aquesta vegada dedicada al canvi de Junta, als objectius del present curs i a parlar de les darreres accions realitzades per l’entitat); “L’Arxiu en acció”, “Ens visiten”, “Parlen de nosaltres”, “Donacions”, “Barris”, “Persones de Nou Barris”, "Memorial del Mental", “Patrimoni i memòria històrica”, “Col·laboracions”, "In memoriam" i “Llibres”. En la contraportada, també a color, l'Assessoria Via Júlia ha col·laborat novament amb el seu tradicional anunci publicitari i a la part inferior s’han col·locat uns codis QR per accedir a les xarxes socials on l’Arxiu té presència, és a dir, al blog, a Instagram, a Facebook, a X (antiga Twitter), i a Youtube.

En aquest número han escrit articles el Josep Maria Babí, la María José Cánovas, el Joan Catafal, la Pilar Escamilla, la Lourdes Ferrando, el Ricard Fernández, l'Arnaldo Gil, la Mercedes Hidalgo, l'Ignasi Hosta, el Ramon Llobera, l'Ivan-Patrici Navarro, Nou Barris Literari, el Miquel-Antoni Roman, l'Alberto Sanagustín, el Jordi Sànchez, la Roser Solà i el Francesc Xavier Solé. L’equip de redacció l’han format la Montse Argente, el Josep Maria Babí i l’Arnaldo Gil. La maquetació de la revista ha anat a càrrec de l'Arnaldo Gil i la Luz Verduzco i la correcció lingüística ha estat possible gràcies a la Montse Argente.

Acabat l'acte es va fer un homenatge sorpresa a l’Albert Montaner i a la Marga Sánchez, ambdós matrimoni i companys que col·laboren habitualment a l’entitat. Per a l’ocasió el company Jordi Sànchez i Ruiz els va cantar una cançó del Lluís Llach i després es va passar un petit àudiovisual amb imatges de tots dos des dels seus inicis fins a l’actualitat acompanyades de nombrosos missatges d’agraïment i felicitació per part dels companys i companyes que assíduament col·laboren desinteressadament a l'Arxiu. Tots dos reberen uns simpàtics obsequis i un fort aplaudiment.

Acabat l’acte es va fer com és costum un pica-pica i refrigeri cortesia de la casa. A tot això, les persones assistents tingueren l'ocasió d'adquirir el nou exemplar de la revista. Us volem recordar que els socis i sòcies que no hagin pogut assistir a la presentació rebran gratuïtament el butlletí per correu ordinari i per als qui no siguin socis/es i vulguin adquirir-lo, ho podran fer a partir del proper mes de setembre al nostre local de Via Favència 288A, tot abonant el preu de venda al públic de 2 euros. Si voleu saber-ne més i amb tot detall sobre com va anar aquesta presentació i de què es va parlar, no dubteu a visualitzar el vídeo realitzat pel company José María Medina que es troba publicat a la pàgina de Youtube de l'Arxiu, oberta a tothom i per a tot el públic en general. I si voleu, podreu escriure les vostres opinions personals.

L'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris comença així unes merescudes vacances d’estiu, després d’uns mesos en els quals s'ha fet força feina. A partir del proper dimarts dia 16 de setembre tornarem a obrir novament al públic decidits a seguir oferint interessants activitats que es desenvoluparan al llarg del darrer quadrimestre del 2025 d’aquest curs dedicat als darrers 50 anys de la nostra història, des de la fi de la dictadura a l’actualitat.

Darreres activitats de l'Arxiu: passejada pel II Cinturó i Històries de Cafè a la Festa Major de Torre Baró

Entre finals de juny i principis de juliol s’han desenvolupat dues interessants activitats de força qualitat pel seu interès històric, ja que han ajudat a donar a conèixer molts fets que han format part de l’evolució dels barris del districte de Nou Barris. El passat dissabte dia 28 de juny va tenir lloc la passejada de barri dedicada a conèixer la Ronda de Dalt (antic II Cinturó) al seu pas pel districte de Nou Barris. El punt de trobada va ser a les 18.00 h a la plaça de Karl Marx, al costat de la parada d'autobús ubicada davant del mur de Can Sant Genís. Les explicacions dels punts d’interès anaren a càrrec del company i president de l’entitat Arnaldo Gil. El públic assistent tingué, a més, l’opció d’adquirir el nou butlletí Petit Arxiu dedicat a la passejada en qüestió, publicació que ja arriba al número 161 i que també es pot adquirir a la seu de l’Arxiu. Els punts d’interès que es van explicar en un recorregut de 2.233 metres de longitud van ser: la plaça de Karl Marx, la Guineueta Vella i la seva desaparició, la construcció del barri de Canyelles, les obres de la L3 de metro, el parc de la Guineueta, l’escola bressol Los Enanitos, el Taller de Natzeret i l’escola Ton i Guida, els blocs de l’Obra Sindical del Hogar (OSH), el pont cremat, l’Olimpíada Popular i l’Indiada, l’Espai Via Favència, la Biblioteca de Roquetes Rafael Juncadella, el mercat de Montserrat i el bloc “fantasma”. No van faltar anècdotes històriques com ara les lluites contra l’enderroc d’habitatges afectats a la Guineueta Vella i el trasllat dels seus residents a la Ciutat Meridiana, les al·legacions al Pla Comarcal i les manifestacions en contra, la reivindicació de la cobertura del II Cinturó, les accions liderades per Maria Àngels Rivas, la paralització de les obres de construcció, la reivindicació de les pistes esportives al tram cobert i la vaga de lloguers dels veïns i veïnes residents als blocs de l’OSH dels barris de la Guineueta, Verdum i les Roquetes.

D'altra banda, en el marc de la Festa Major de Torre Baró 2025 (del 28 de juny al 6 de juliol) l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va participar el dijous dia 3 del present mes de juliol en una interessant activitat. A les 20.30 h a l’esplanada (pista coberta) del Campillo de la Virgen, un espai situat a cavall de Ciutat Meridiana i el parc de Collserola, la companya Montse Argente i el company i president de l’entitat Arnaldo Gil van oferir un magnífic PowerPoint tot explicant la història de Torre Baró. L’acte va estar presidit pel col·lectiu Raíces de Periferia, el qual va fer la presentació, alhora una reivindicació de la memòria històrica. En format d’Històries de Cafè, el públic assistent també va poder participar tot preguntant i, sobretot, aportant el seu testimoni personal al voltant de vivències del seu passat. Entre d’altres coses, es va explicar l’origen del barri, la Quadra de Vallbona, les antigues Torres del Baró, les primeres urbanitzacions, la Guerra Civil, el berenador, el castell, l’assassinat de Pau Sabater “El Tero”, les divisions administratives, la Sociedad Cooperativa Torre Baró, el bar Los Cazadores, la carretera de Ribes, el Mirador Apolo i altres construccions singulars, les manifestacions i les repressions, el Pla Parcial, l’estació de ferrocarril, els Escuelones, la lluita per l’aigua, el segrest de l’autobús 47, les cases d’autoconstrucció, les obres del metro i els aqüeductes.

Acabada la xerrada, a les 22.15 h de la nit es va projectar com a cinema a la fresca la pel·lícula “El 47”. Per als qui ho desconegueu, Raíces de Periferia és un projecte que busca donar veu als barris de la Zona Nord de Barcelona, nascut com una iniciativa per connectar i donar veu als barris de la perifèria barcelonina menys visibles. Fa servir un podcast com a plataforma principal per compartir històries, experiències i perspectives dels seus habitants, tot visibilitzant el talent local, les lluites veïnals i la memòria històrica de la zona, oferint un espai perquè les veus de la perifèria siguin escoltades. Busca, a més, enfortir el teixit social, promoure l'orgull de barri i fomentar la participació ciutadana a la construcció de les seves comunitats. A més organitza esdeveniments i diverses iniciatives per involucrar la comunitat.

Celebrada la ruta "Clàssica d'estiu" 2025 per la serra de Collserola

El passat dissabte dia 21 va tenir lloc com cada any en aquestes dates una nova "Clàssica d'estiu", és a dir, una nova edició de la tradicional marxa nocturna al parc de Collserola. Enguany ha estat dedicada a conèixer les fronteres del districte de Nou Barris però des de la muntanya. Cal recordar que al 31 de maig anterior es va fer la mateixa ruta però de dia. El punt de trobada va ser a les 21.30 del vespre a la plaça de Karl Marx, a la parada d’autobús del costat muntanya on tot just al darrera del mur es troba la masia de Can Sant Genís. Els company Jordi Sànchez i Arnaldo Gil van ser els encarregats de fer les explicacions pertinents. La primera parada, a pocs metres, va correspondre a la masia de Can Sant Genís, de la qual hi ha referències des del 1394 i que encara conserva la placa numèrica de masia de quan pertanyia al poble de Sant Andreu de Palomar. Cal recordar que el 1890 la casa fou adquirida per l'Hospital de la Santa Creu per a malalts mentals no perillosos. El 1936 es va reconvertir en Casa del Poble, retornant a l'hospital en la postguerra.  El 1964 va funcionar com a escola i tres anys després s'hi va instal·lar la clínica infantil Stauros. Actualment funciona com a geriàtric.

La segona parada va correspondre a la masia de Can Masdéu, casalot del segle XVII erigit sobre una antiga domus romana adquirida per l'Hospital de la Santa Creu el 1901 per fer-hi una leproseria. abandonada des de l’any 1960 es va okupar el 2001. Actualment és una comunitat estable que aprofita tots els recursos que li dona el lloc, doncs han condicionat les antigues basses i mines per proveir se d’aigua, veïns de Nou Barris cultiven els seus horts i s’ha creat un punt d'interacció de Collserola.

La tercera parada va correspondre a l’hospital de Sant Llàtzer, propietat de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau construït dins l’antiga heretat de Can Masdéu. El 1929 es planificà la seva construcció per allotjar als leprosos que residien a Can Masdéu, ja que creien que la masia no complia unes bones condicions. El projecte, redactat el 1931 per l’arquitecte Vicenç Artigas i Albertí quedà paralitzat en esclatar la Guerra Civil i fins als anys cinquanta no s’acabà de construir. En aquell moment es decidí utilitzar-lo per acollir els infants malalts de tuberculosi. El 18 de desembre de 1955 s’inaugurà com a Sanatori de la Santa Creu i al 1974 tancà definitivament, restant abandonat sense cap ús. Actualment un vigilant hi resideix i es fa càrrec de que ningú entri ni l’okupi.

La quarta parada va correspondre a Can Rius, masia situada al terme municipal de Montcada i Reixac, a tocar del barri de Canyelles. La seva localització és estratègica ja que és la cruïlla entre la carretera del cementiri de Collserola, el camí de Sant Llàtzer i el passeig de les Aigües. No es tracta d’una antiga masia sinó d’una edificació del segle XX. Antigament disposava d’un molí del qual només es conserva la base de maons. Per aquest motiu, la masia també ha estat sovint coneguda com El Molí. La història d’aquesta casa continua sent una incògnita ja que no es sap ni l’any de construcció ni el nom de cap dels seus propietaris. Can Rius continua sent una casa habitada pels seus propietaris.

La cinquena parada va correspondre al Turó d’en Segarra, una muntanya de 326 metres d’altitud, essent així el punt més alt del districte de Nou Barris que separa els termes municipals de Barcelona i de Montcada i Reixac, a més d’ésser frontera entre els barris de Canyelles i de Torre Baró. Al seu cim hi ha instal·lada una antena de telecomunicacions i un cobert. És el punt d’encreuament de tres camins, un que es dirigeix al camí de Can Rius, un que et dirigeix al turó de Roquetes i un darrer que et condueix fins a la carretera Alta de les Roquetes. Per ara es desconeix l’origen del nom de Segarra i el nom dels propietaris.

La sisena parada va correspondre al Turó de les Roquetes, una muntanya de 304 metres d’altitud situada al barri de Torre Baró i no al de les Roquetes. Actualment es conserven les restes d’una antiga construcció que es creu dedicada a les telecomunicacions. A pocs metres del turó hi ha accés a una cova. Sobre la història de la finca on hi ha el turó sabem que el seu propietari fou Pere Falqués i Matas fins a la seva mort succeïda el 1826. Posteriorment el seguí el seu fill Gabriel Falqués i Saldoni que morí el 1878. A continuació l’heretà el seu fill Pere Falqués i Urpí, un reconegut arquitecte andreuenc que el va vendre el 1882 a Francesc Muns i Guardiola, que morí el 1885 i el seguí el seu fill Isidre Muns i Piqué. Després d’aquesta data desconeixem els propietaris.

La setena parada va correspondre al Castell de Torre Baró. Icona de Nou Barris, formava part d’un projecte inacabat de ciutat-jardí. L'any 1904 es va constituir la societat Compañía de la Urbanización de las Alturas del Noreste de Horta "Las Roquetas". L'edifici és obra de l'arquitecte Josep Torres Argullol. S’erigí entre 1915 i 1918, per bé que mai no es va habitar. Durant la Guerra Civil es va convertir en punt estratègic coordinat amb les bateries antiaèries del Turó de la Rovira. Als anys quaranta va ser buidat per dins pels veïns i veïnes que van vendre la seva fusta al mercat negre per tal de poder subsistir. A partir dels anys 70 es va reivindicar la seva recuperació, fins i tot el 1983 i 1984 es van fer acampades demanant la regeneració de la muntanya. Finalment, l'11 de novembre de 2014 l'edifici es va rehabilitar i obrir com a mirador i punt d'informació de Collserola.

La vuitena parada va correspondre al Pont dels Tres Ulls, al torrent de Calau, un aqüeducte de l'any 1915 i enterrat a finals dels anys setanta, pertanyent a l'aqüeducte Alt de Montcada, d'iniciativa municipal, i que mai no va entrar en servei. Tot i que existeix un projecte de recuperació d'aquesta icona de la Trinitat Nova, malauradament les obres es troben aturades.

La novena parada va correspondre a la caseta de l’aqüeducte de Dosrius. L'origen d'aquesta infraestructura es remunta a finals del segle XIX quan la societat Palau García y Compañía va adquirir entre 1857 i 1865 els drets sobre les conques de les rieres de Rialp i Canyamars per tal de conduir-les a Mataró. El 1868 es van traspassar els drets a la societat belga Companyia d’Aigües de Barcelona. A partir del 28 de març de 1871 va començar la distribució d'aigua des de la comarca del Maresme fins a Barcelona.

La desena parada va correspondre a la caseta de l’aqüeducte del Baix Vallès. Aquesta és una infraestructura en funcionament entre 1881 i els anys seixanta que, des de Barberà del Vallès i a través de Cerdanyola del Vallès per Sant Iscle de les Feixes, arriba a Barcelona tot travessant per mitjà de dos aqüeductes al barri de Ciutat Meridiana i de tres aqüeductes al barri de Torre Baró, tots ells actualment visibles i en bon estat de conservació. Finalitza al barri del Guinardó, al parc de les Aigües. Antigament eren també visibles els aqüeductes dels torrents de Campanyà, de Canyelles i de Can Carreres i el de la riera d'Horta, dels quals només se'n conserva un tros endinsat parcialment en un edifici d'habitatges, al torrent de Can Quintana.

L’onzena parada va correspondre a les runes del Xalet de la Trinitat, conegut també com la “Casa del Conte” o la “Casa de les Bruixes”. Inaugurat el 12 d’octubre del 1915, la idea inicial era d’erigir tot un conjunt de cases idèntiques o similars que havien de configurar una ciutat jardí a la falda de la muntanya. Els terrenys on fou construït llavors es venien a un preu molt econòmic, propietat de Manuel María de Sivatte, el principal promotor. No obstant, a causa dels problemes econòmics i les males comunicacions amb la resta de Barcelona van fer fracassar el projecte. Al voltant del Xalet eren habituals els aplecs, les ballades de sardanes o la celebració de festes. La casa fou habitada fins als anys setanta en què els seus propietaris van marxar.

Finalment, la dotzena i darrera parada de la passejada va correspondre a la Casa de l’aigua de la Trinitat Nova, obra de l'arquitecte Pere Falqués i dels enginyers Felip Steva i Joan Sitges, erigida entre 1915 i 1920 amb motiu d'una epidèmia de febre tifoide que va afectar a Barcelona l'any 1914 i que va obligar a modernitzar la xarxa de subministrament d'aigua a la ciutat. El 1969 fou connectada a la xarxa del riu Ter. El 1989 van deixar de funcionar per obsoleta i des del 2015 es convertí en espai cultural i cívic i centre d'educació ambiental.

Allà mateix el company Arnaldo Gil va fer el comiat del grup, el qual es va mostrar molt satisfet tant per l’itinerari com per la qualitat informativa de les explicacions. Per saber-ne amb més detall, us recomanem que adquiriu el número 160 del butlletí Petit Arxiu, elaborat pel company Jordi Sànchez i Ruiz.